Però no li treu la seva història i data de fa temps. Segons sabem forma part dels entorns de la Masia què li dóna el nom, de l'any 1612 i què abans hi passàvem, quan el camí era obert. Si ho recordeu, a la carretera de Sabadell a Matadepera, s'hi pot veure una jardineria. L'entrenament ha estat, com sempre interessant. S'hi troben amigues i amics, què busquen la companyia, la conversa i sovint la rialla. En dies curts, on encara és una mica fosc, hem anat fins el l'aparcament dels boscos de can deu i hem fet algun petit progressiu, tot pensant, algú, que l'endemà teníem la mitja marató de Terrassa. Només agraïr la vostra predisposició a enriquir aquest projecte, esperant que també gaudiu un munt, com ho fem nosaltres.



Sempre he practicat esport, però això del running no m’atreia massa. Sempre deia “ això de córrer és de covards” “ jo no estic feta per córrer” I no podia entendre la filosofia d’aquest esport.
Vaig començar fa tot just un any i mig. La meva primera cursa va ser la cursa de la dona a Barcelona. Després em vaig anar engrescant i vaig participar en diverses cures de 5 i 10 quilòmetres, fins que va arribar el meu gran repte: la Mitja Marató de Formentera.
La veritat és que m’agrada aquest esport, és sacrificat però la recompensa ho val. El running no només em fa sentir bé , sinó que també és un hàbit saludable que em fa superar els obstacles que la vida et presenta Vaig començar a gaudir de la companyia dels mossenaires fa tres mesos i la veritat, d’ençà que he començat a venir a aquestes sortides, m’he enganxat i procuro no fallar mai a aquesta cita setmanal. Tant se val si he dormit poc, si estic cansada, si no estic en bon estat d’ànims… Venir aquí em reconforta i puc gaudir de la companyia de molt bona gent, gent sana, de llocs i gustos diversos, però amb una afició en comú: el running.
Meritxell Castañé