Diuen que el Sauroposeidó ha estat el dinosaure més gran que ha habitat la terra només fa uns 100.000 milions d'anys i a més s'atipaven d'herba. Costa d'imaginar, si no fos que hem vist pel·lícules on el cinema els ha recreat i els ha fet conviure amb l'espècie humana, que ha evolucionat no saben encara ben bé de què.
Ara, convivim els Egarencs, amb aquest obra de l'artista Roc Alabern, que està feta de trossos de cotxe i ferralla diversa, enganxada entre si per donar forma a un monument i hi anem un parell de vegades l'any a contemplar-lo. Sé què la primera vegada que hi vam anar, a la vídua de l'artista els van fer-li arribar la fotografia i va estar molt contenta. Avui ha estat el dia a contemplar la imaginació de l'artista i l'efecte que fa, i el color groc el fa més llampant aquest bitxo.
Agraïment per seguir el joc turístic esportiu i esperem què us quedi un bon record.
El "Dinosaure" del Roc Alabern, forma part del nostre àmbit mossenaire i ens agrada que formi part del nostre record
Esperant l'hora de sortir tots plegats
i uns amics d'un grup d'entrenament entre els quals ens hi trobem de gust, los "Nenazas" que tenim la sort de compartir bones estones: al mig en Tomás Sanchiz, un home seriós molt donat a la broma irònica què a alguns com a mi m'agrada, i al costat amb en José Luis de Mossenaire, que sovinteja grups on s'hi troba bé i amb qui també comparteix entrenaments i en Carmelo Luque; persona que te per costum no parar mai i sempre el veiem amunt i avall.
La Masia de Torre Mossèn Homs que ens vigila i ens contempla tots els dissabtes dels anys i ens acull en el seu magnífic entorn
La natura ens regala aquests jocs de colors i què podem contemplar, olorar i hi són, sense gairebé adonar-nos, les que ens decoren els camins i atreuen principalment a insectes com les mateixes abelles, que faran possible moltes de les coses boniques que ens envolten,
Mentre en reagrupem, tots ens posem al dia del que han fet les notres amistats
I ara ja hi som totes i tots
I de mica en mica cap a Torressana, amb l'Enric en primer terme
Al costat del farragós i enferrat saure, i a més recuperant forces
Després de gairebé set anys, la Marga de taronja ha tornat,
En Pau en té la culpa: portava almenys cinc anys convidant a en Joan a provar aquest projecte: i avui a més l'hem agafat de sorpresa i li hem demanat si ens volia fer els honors de ser el nostre Mossenarie il·lustre i ha accedit i què agraïm avui hagi accedit a fer-se a conèixer, i esperem torni sempre que pugui, i no ens ho allargui tant com ara ens explicarà. Gràcies Joan
Pep, Joan i Pau i ja tenim un flamant Mossenaire nou.
Gràcies per venir i sempre que vulguis ens agradarà compartir aquesta estoneta amb aquest invent d'Entrenaments en grup, on de passada anem coneixent gent: bona gent.
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
