És molt d'hora

"És molt d'hora" em diuen sovint persones a les quals els hi explico aquest invent que portem entre tots plegats entre mans. I tot i així sou uns quants els que feu cap al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs i cada setmana algú "ens prova" i hi ha per qui acaba formant part de la seva vida la trobada i lloc on coneixerà a bones persones, com sou tots. També, i algú m'ho diu, neixen noves iniciatives que arriben a fructificar, per tot arreu i per molts llocs. La fotografia com a record de la jornada i ampliant a qui no ens coneix la nostra crònica

Explico que fem uns deu o onze recorreguts i que girem del dret i del revés i el que compte és que quan acabem sabem què s'ha encetat bé el cap de setmana: esport, natura i amistat. I ja no ens sap tan greu haver matinat, i la prova és veure quin goig que feu totes i tots.

Gràcies per venir!!

Majestuosa i magnífica masia, i al meu entendre desaprofitada per el vessant turístic: però a nosaltres ja ens va bé com a fidel testimoni de la presència dels "mossenaires"

Guillermo, Toni i Carme al capdavant de tot, arrenquen els primers a la trobada

En un dia de llums tan marcades i on els verds són tan intensos, què millor que tenir un bell record de l'entorn únic

Enrique i Sandra

Fernando

Guillermo amb gorra i Paco, vestits de mossenaires tots dos. Paco d'estrena

Carlos i Josep

Joan Carles

Toni

Isabel

Carme i Toni

i disculpa'm, mossenaire, que segur que ho tinc que saber.

Santiago, que avui ens regalarà i tindrem la sort de que sigui proclamat "Mossenaire d'honor"

Juan

Pau

Oscar, mossenaire nova i Marta

Juan Manuel i Oscar

Montilla Jose Luis i Maria

Soledad

Alberto de blau i Pepe

Juanjo

Lluós de mossenaire i Jordi, crec: s'estrenava

de pirata en Carlos, i Jose Luis i davant en Manel

Carmelo de vermell i Manolo

Enric amb gorra i Zico

fa dies que ve i em toca aprendre'm al mossenaire de vermell i en Cisco amb gorra blanca

de verd l'amic d'en Hassan

Carles

Javi i el seu gos, què no recordo: mister guau!!

Miguel

Ciclista anònim i rialler

Diego de lila i l'Alberto

Punt de re-agrupament i cap avall

Itineraris suggerits per medi ambient i sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa

Penso que fem molt de goig i fem una bona colla què si algun dia ens ajuntem tots, farem una bona polseguera

I un altre reagrupament en un lloc preciós

i arriba la famosa "cua mossenaire" i aquells que els van a buscar

I en un bon progressif, les anades i tornades

I per què no, aprofitar per recuperar l'alè

Si, si ,si. Existeixen llocs aixi a Terrassa i nosaltres ens en sentim beneficiats directament i volem retratar-los junt amb vosaltres, pel dia que desapareixin. Aquí Torrebonica i els seus entorns

Jo hi entenc bastant, i us veig bé i qui no estigui d'acord: es posi a la cua. Estem fantàstics!!

Cisco Romero, que ve poquet, però no ens oblida i de tant en tant ve a veure com esteu i ha quedat meravellat.

Hem volgut retratar-nos amb en Santiago, com a record del dia de la seva proclamació com a "Mossenaire d'honor"

 

Tot i que no el conec gaire, amb qui més convisc esportivament és amb el seu germà: en Paco. I un dia van provar de venir tots dos i sembla que van quedar impregnats d'aquest bon rotllo que tots teniu; de les ganes de compartir i de com sou tots. Sovint posa comentaris molt bonics del que representeu per ell i no ha dubtat ni un moment quan li he demanat si ens volia explicar el que volgués. Us adonareu que és un apassionant de l'Atleti: tant que inclús portar esculpit a la seva pell un curiós tatuatge i enguany que sembla que el seu equip de l'ànima està arribant molt amunt, què millor que ser el nostre "Mossenaire d'honor". Gràcies i per molts anys podem compartir estones com aquestes.

Hola mossenaires em dic Santiago Loras i és tot un orgull ser aquesta setmana Mossenaire d’honor.

Tot va començar per culpa de la meva filla que havia d'anar al gimnàs a fer piscina i em va tocar a mi portar-la i fer piscina amb ella, ella es va cansar i ho va deixar , va ser quan va començar la meva aventura amb el running.

Jo vaig pujar al gimnàs a fer peses però em vaig adonar que això no estava fet per mi va ser quan vaig veure al Jose que ja ens coneixíem i vam començar a sortir a córrer a fora el carrer.

Al començament fèiem 6 km i acabàvem amb la llengua fora, però a poc a poc vam anar pujant el llistó.

A tot això vam conèixer l’Antonio que es va afegir-se amb nosaltres d’aquí el mot que ens van posar "Las Supremas".

Ara tenim un grupet de nois i noies molt eixerits que sortim a córrer 3 dies en setmana, ens fem dir "Supremas i Castañazos", ens ho passem molt bé.

Per culpa del meu germà el Paco , que va ser qui em introduir al món de les curses i ja he fet vàries curses de 5 i 10 km , també 5 mitges maratons ( 4 de Terrassa i una de cambrils) a i també una clàssica de Sant Sebastian de 15 km, i espero fer-ne moltes més , fins que les cames m’aguantin

Tot i això agrair al Pep per haver montat aquest grup de runners que surten tots els dissabtes al matí i podem gaudir d’aquest esport tan agradable que és el running.