Però parlant de l'entrenament; hem baixat cap a un recorregut interessant, on fem camins i racons amples i ombrívols de vegades, que aquesta època de l'any s'agraeix. Seguir pel bosc de Can Deu de Sabadell i fer-nos una fotografia amb l'excusa d'anar-nos coneixent tots una mica més. Estar al costat de gent que de vegades ja són amistats nostres, i que segur que amb el temps, els que no ho són ho acabaran sent.
Veure que no parem de xerrar i que ni ens adonem que aconseguim fer quasi deu quilòmetres com si res.
Llegir als que ha estat Mossenaire d'honor en els darrers deu anys, tal dia com avui del mes d'agost i que tinguem, entre tots ells, avui, a en Juanjo Fernández que tant ens ha ensenyat i tant ens recolza.
Veure que van venint mossenaires Nous, com avui la Maricarmen o la setmana passada en Khalid i en Xavi.
I veure com tenim la sort de conèixer detalls de persones que ens acompanyen, amb la proclamació de "Mossenaire d'Honor", com l'Eva Aranda. I saber que l'Oriol Jover, portarà la nostra bandera durant tot l'entrenament i la desplegarà, com es fa cada setmana.
Per tot això i moltes altres coses: Gràcies a tothom!!!



























































































La primera cursa que vaig fer va ser la del Corte Inglés, tot i que en aquella època encara no entrenava. Va ser a Niça una de les primeres carreres que vaig fer amb alguns kilòmetres a les cames. Era una cursa de 5k que es deia Iron Girl, que organitzaven pels acompanyants de l'Ironman i amb tot el glamur com si haguéssim fet la competició completa: medalla, arc d'arribada amb animadores professionals, etc. El temps que vaig fer era lamentable, però m'ho vaig passar tan bé... Hi havia anat per animar al meu germà en aquella duríssima competició i crec que des de llavors em van venir les ganes de fer alguna coseta més.
Em vaig plantejar fer algunes curses populars, però corrent només 5k no em veia amb cor ni de fer la de festa major de Terrassa. Així que em vaig marcar l'objectiu de fer un 10k a Barcelona, però no va ser fins que vaig trobar el grup de l'Anna Cos, que vaig aconseguir ser regular amb els entrenaments. Se'm feia dur, entrenar sola, sobretot a l'hivern i quan vaig descobrir els avantatges de córrer un grup no he deixat d'anar cap dimarts excepte per força major.
A partir d'aquí vaig sortir també a córrer de tant en tant amb el grup dels Matiners, i també amb un grup que quan m'ho puc combinar intento anar-hi, els Mossenaires.
Gràcies a entrenar en grup he pogut acabar algunes mitges maratons i la Behobia, cosa que no hagués aconseguit sola. A més a més de tenir la sort de tenir companyes que m'han fet de llebres o han compartit amb mi patiments de cursa i també la família i amics que m'han esperat a l'arribada.
Però el millor de tot és haver conegut a molta gent i haver fet amistats que d'altra manera no hagués estat possible. Que faria jo sense les meves noies d'Això va en serio! Tot i que hi ha un dia a la setmana que tinc el cor dividit amb l'altre hobby que tinc: els idiomes, així que m'ho haig d'anar combinant per no deixar res de costat.
Aprofito l'ocasió per agrair la vostra dedicació als que porteu endavant aquests grups i feu possible que cada setmana puguem gaudir d'uns quants km de felicitat corrent i amb gran companyia. Gràcies Pep pels dissabtes amb els Mossenaires!
|