Fins a Ca n'Oriac amb Mossenaires

No és el circuit que fa bo l'entrenament. No és el de la gorra vermella, tampoc. La trobada menys.
Sou vosaltres els que feu que valgui la pena, amb la vostra predisposició a passar-ho bé, i fer que tot xerrant, corrent i rient, acabem fent deu quilòmetres que sempre ens dóna la sensació que han estat diferents, donat que segur que heu torbat coses noves i segur que anar al costat els uns dels altres, farà que entrenar en grup forma part de les vostres vides, i sí que s'agraeix que tenim, Sabadell i Terrassa, uns entorns fantàstics per fer el que sabem fer tots els dissabtes a les 08:00 i des de fa vint-i-quatre anys seguits.

Avui hem anat fins a Sabadell, i ens hi hem retratat a la fotografia familiar, i hem proclamat "Mossenaire d'honor" al nominat Xavi Martin. Hem recordat qui, tal dia com avui i fa uns quants anys, també ho va ser com són: Isaac, Xavi, Mireia, Isaac i Pascual. Aquest darrer sí que avui hem tingut la sort de tenir-lo, i tenint en compte que fa ja nou anys que ens fa costat.

El bandera, el JuanMa, que com sabeu té totes les muntanyes de tres mil metres dels Pirineus assolides, excepte una. Un luxe

I les noves: la Maria Teresa i la Sílvia. Sempre ens fa il·lusió que vingueu a provar i esperem que repetiu.

Hem unit, Terrassa i Sabadell amb el nostre recorregut i això sempre és especial. Estem preparats per donar-vos les gràcies: moltes gràcies i a l'espera de veure-us de nou el dissabte vinent ens quedem i recordeu: sempre sense cap compromís.


I avui tenim nominat al fill del Casi: en Xavi Martín. Enhorabona!!


Xavi Martín nominat a Mossenaire d'Honor


Víctor amb la Mossenaire Nova, la Maria Teresa


I el nostre bandera, en JuanMa Martin

JuanMa Martin


JuanMa Martin






Xavi i Jordi


Eiiii !! la Sandra !!!



Francisco


Joan Forte


Antonio Mayorgas






Eiiii !!!! el nostre Mossenaire d'honor de la Setmana passadaRamon Cruz , l'heu llegit? — aquí


I la Mossenaire Nova, la Silvia, ja acompanyada amb un dels "Mossenaires Antics", en Javier Colado


Un Mossenaire molt especial i que estimo amb tota l'ànima: el meu fill Oriol




Quina sort tenim de gaudir de les amistats d'en Carlos, Joan i Miquel










Quina il·lu tornar a veure al recuperat Marc Armengol






Reagrupament amb els nostres grans cracks


Primers rajos de sol


I veiem molt bé a en Marc Armengol i al costat de la Núria


















Uns amics atletes, que van amb btt, Xavi i Josep


I se'ns uneix en Hugo, un gran persona (com tots vosaltres, és clar)






V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O ·








Sandra i José


Quim i Jordi


Silvia i Anna


Isabel i José Maniel, seguits per l'Anna i en Carmelo


Ramon Cruz

José Salas


Oriol i Sebas


Guille i Paco


Manolo

[img] https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0rsDUUU0P2WhFPocnwhRUzI0vcn-R6Hwj2jqLU0kMcSvxOdYC1mpWo_5DlgHsspgsUiYwepd1byvJn4K133vv7TElisZBnMvaxR8AqJIlbwTIJUBV9jsBq7IcfRGkpdzHJRgDmDs22Y/s800/Mossenaires_21Octubre2017-046.jpg[/img]
Joan i Oriol


La gossa Noa, s'ho mira


En Victor supera l'obstacle



El nostre bandera, en JuanMa, seguit per en Jordi
[img][/img]










Anem a conèixer i aplaudir a Mossenaires Noves


Maria Teresa i la Silvia: sigueu benvingudes i us esperem molts dissabtes més


Maria Teresa i Silvia són aplaudides






.. i dels aniversaris, avui tenim en Pascual Vicente


Ben aplaudit en Pascual Vicente




I avuí tenim el luxe de tenir el fill del Casi


I en aquests moments queda proclamat per tots vosaltres, en Xavi Martín.


Ehorabona Xavi!!!






I des de Ca n'Oriac de Sabadell, la fotografia de família d'un dia únic i intransferible: el d'avui. Gràcies per fer-ho possible










I aplaudim al nostra bandera d'avui: en JuanMA






L' Oriol Moliner


Manuel


Maria Teresa i José Manuel


Silvia


Hugo


Victor


Antonio


Toni


Sadra i José


Santi


Joam i Oscar


Anna


Miguel i Inma


Ramon


Albert, Pascual, Antonio


Javi


Isabel, JuanMa Bety


Isabel i Bet


Quim, Paco, Francisco


Olga, Núria


Oscar i Jose


Anna


SEbas


Carme


Chary


Joan












JuanMa i Nicolau








No volieu una micarrona de fang, jejeje


Aquest bon home, no sabem qui és ben bé, però fa una bona colla d'anys qye està just per aquí fent gimnàstica i se li nota que segur que sap el que es fa.


Inma i Oriol


El compte enrera


Mmmm!, algú ha quedat fora la foto.


https://www.strava.com/activities/1239998926


Es nota que és fill del Casi, tant per la seva fisonomia com per seu caràcter lluitador, i ha vingut més d'una vegada. Avui el coneixerem totes i tots una mica més, i quan hem preguntat si ens recordàvem del Casi a l'hora de la foto familiar, hi ha un Sí rotund. Estem encantats de que facis gran el projecte fent que sigui també teu, i avui encara formes més part d'aquesta gran família amb el fet de que a més ja ets "Mossenaire d'Honor". Enhorabona i per molts anys i






Un desig etern... 

Escric ple de sentiments... Sentiments positius i contradictoris.... He assolit el repte! Miro al mirall i veig  un Xavi diferent: enèrgic, fort, saludable i ple d'il·lusions.
De petit, ja volia córrer. Vaig tenir experiències negatives donant voltes al camp d'atletisme de la meva escola. No ho entenia... Sempre era dels últims. Això no importa, l'important és arribar i participar. No sé  si creuava la "Meta". Aquells records no importen. La tenacitat hi era. Avorrit!, era l'esport que no
entenia, ni volia entendre.
Veig la meva Mare, plena d'il·lusió. Em dóna empentes i m'anima des de tot arreu. Ella és qui em marca  l'objectiu. Pensava que em quedaria en el camp de les il·lusions, però necessito un pas més.
Segueixo al meu Pare (Mossenaire), ple de vitalitat i energia. Ell és el camí. Ha arribat i superat les  100!!!, ...però penso que això no és per mi. No ho entenc. El meu Germà el segueix. S'ho passen bé.
Escolto!
Sento la meva família: la Eva, la Carla i la Berta. Elles són el meu dia a dia. M'empenyen a ser un Pare
millor. Segueixo...Comença el ritme... i vaig poc a poc, primer fent exercicis fàcils, després poc a poc...
Comencen els petits reptes. Els vaig aconseguint. Recordo els sentiments de pujar a Sant Antoni cada
dia... Sento el cos i experimento coses que mai havia gaudit: converteixo el cos en un motor.
Aconsegueixo arribar a la sisena marxa, ...i trobo el tiet Santi. Gràcies Santi!!
És època de retrobaments!! Segueixo a qui mai havia pensat; i aconsegueixo que em segueixin d'altres  que encara menys. La llista és llarga i molt important: Ricky, Santi, Òscar, Martí, Ramon, Javier, Adrián,
Jordi, ...
Em paro, i torno a mirar-me al mirall. Donc gràcies a Déu, per mirar-me com sóc ara i abans perquè  l'essència està dins igual; ...i també per arribar a ser el Mossenaire d'HONOR. L'Honor és qui i que  t'envolta. Gràcies Pep, i gràcies nous companys...

vols el teu banner?