Récord femení mossenaire

Dir que encetem récord mossenaire, i és un orgull per tots nosaltres. Per primera vegada s'assoleix el compartir plegats amb dotze fèmines un entrenament i això fa que el grup sigui realment el que es vol. Un lloc on compartir una hora d'entrenament amb gent que els agrada el mateix que nosaltres: entrenar gaudint de la natura, d'una bona conversa i envoltat de bons amics. En aquest cas calia destacar-ho. Cadascú busca el seu ritme i tots ens ajudem els uns els altres i no ens descuidem de ningú. Doncs bé, dit això hem baixat fins a l'estació antiga de trens de Torre Bonica i tot seguit hem seguit baixant fins quedar per sota de l'edifici immens i bonic de la Torre Bonica amb la vista al davant de l'Hospital de Terrassa. Un primer canvi en pujada. La fotografia l'hem fet en aquest entorn tant pictòric, i tot seguir un canvi llarg. Re-agrupament i tercer canvi fins la torre elèctrica. Aquí per la vorera fins el canvi de rasant on farem el quart canvi fins l'hípica a l'espera de la pujada forteta que ens espera fins el capdamunt de la pujada. Ara aquest circuït esdevé un xic perillós per que hi ha més transit i si no amplien la vorera haurem de fer un pensament i començar a descarta'l, abans no patim algun accident. És trist, per què és molt bonic, però la seguretat és el primer. Darreres pujades i mica en mica fins a l'arribada, on es nota bon ambient i la sensació de que la gent s'ho ha passat bé. Crec haver recontat tres mossenaires nous, que esperem que repeteixin. Per exemple en Valentí bé de la ma de la Rosa, que ens va fer propaganda, com la majoria de vosaltres que trobeu algú que us diu les excel·lències d'un grup que el que vol és compartir una estoneta sense maldecaps. Manel Murillo, Carles i Rafa; just al començar a córrer Lluís júnior trepitjant-me'n els talons Dues bones amigues, Juani i Montse Rosa i Valentí seguits de prop pel mossenaire que no recordo el nom, Josep i Antoni Després de la pujada encara anem contents No recordo ara els noms, el noi de la barba s'estrenava avui i sembla que se li fa estrany que estigui fent tanta fotografia Esbufegant després de la pujada Marta i Pili. Fina i Marta Gemma, Albert i Vicenç, seguits de prop de Juani i Montse Marc i Mirabet, a l'entorn de Torrebonica Valentí ,en la seva estrena mossenaire. Mari Pau, Marta, Marta, Teresa, Fina, Gemma Rosa, Dolors, Maribel, Pili, Montse, Juani Entorn bonic Un dia de récord de noies mossenaires Javi imposant un fort ritme, seguit per en Lluís i en Carles: clàssics mossenaires Juani i Montse, seguide de prop per en José del California Sports Aquí venia la forta pujada, en entorn bonic però ara amb més trànsit de vehicles En Martin, ens coneixem des de l'època que fèiem el test de Cooper a les pistes de Can Jofresa ja fa més de tres anys per les pistes, i amb qui hem compartir moltes estones plegats. Ha fet diverses maratons, tan a l'Escala, a la marató d'Empúries com a Barcelona i entrena amb molta regularitat i se'l pot trobar tant en curses curtes de barri, com les que es fan cada any per Terrassa, com en grans distàncies com moltes mitges que fa durant tot l'any. Sempre se'l veu satisfet i corre, juntament amb la seva dona la Mari Carmen, que té un bon nivell i assoleix èxits allà on van.

Perduts al bosc

Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d'un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d'això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l'esquena que fa una bona colla d'anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l'entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d'anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L'Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l'atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l'Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure'ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.

Publicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte:
La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s'ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d'origen i de família que l'esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l'oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.