Cap dissabte és igual, corrent !

El projecte d'entrenaments en grup val la pena per la quantitat d'amics que tenim l'oportunitat de conèixer, per la bona estona que passem, per l'oportunitat de oxigenar-nos pels voltants de les nostres grans ciutats i per que correm.
Avui el nostre protagonista ha estat una persona que a partir d'ara en sabem més coses i que de ja fa temps forma part del projecte: en Ferran Ventura


En Ferran, avui ens fa els honors

Com gairebé cada setmana que ve, en Rafael Atienza fa el seu propi reportatge que també ens regala i ara signarem, per què sapiguem qui fa què i que sempre agraïm tots plegats allargar la història compartint imatges que ens faran recordar la jornada altètico-festiva i tan ben acompanyats


Com puja en Carles


L'Oriol i jo arribant a la darrera rotonda





Abandonem el "camp base", la Masia de Torre Mossèn Homs











Què seria un entrenament en grup, si no trobéssim el moment de reagrupar-nos, i aquest lloc és típic i a més ens permetrà preparar-nos per fer un primer canvi




Acabat el canvi, al capdavall de la recta, és moment d'anar endarrere, com bé fa en Joaquin Ortega


I si ho veieu l'Oriol Farré, que ha fet un munt de canvis al primer lloc, ha anat també a fer "colla"

Ara enfilarem en direcció a l'entrada del Golf del Prat i la hípica, amb algun canvi previ








Un nou reagrupament i aquest canvi li dediquem sempre que podem a en Casimir Martin, al que molts admirem- Sortirà com una bala i tots al darrera.


Em Kim, també exerceix d'autèntic "Mossenaire": el que sempre espera



Hem fet un nou canvi, de cara avall i ja en portem quatre

I ara ve el moment del record: "La Foto"











 

 

Hem fet un cinquè canvi, que de nou: Oriol Farré com a punta de llança seguit per en David Martin cada vegada, mentre esperem a tots els "Mossenaires"


I ara, després del sisè canvi, aquest ha estat en Carles López qui ha arribat al davant de l'Oriol, que al pobre el portem estressat


L'Eva arriba al punt de reagrupant-se, sempre riallera, on també l'esperem junt amb en Joan


Avui uns quants hem allargat l'entrenament una estona més. La primera part en Miquel i en Pedro que preparen, l'un la marató de Barcelona i l'altre la trailwalker i la segona part: la Teresa, l'Anna i jo hem carenejat i ens han vingut a sortir més de trenta quilòmetres, sumant la "Mossenejada" i uns segona part fantàstica.
Va ésser idea de totes dues, que volen agafar molt fons pel repte de fer cent quilòmetres



Farem un traguet davant l'Ajuntament de Matadepera


i a la Masia de Can Torrella, en Miquel i en Pedro tornaran endarrere. En Pedro, havia vingut des de Sant Quirze i en Miquel està agafant una forma fantàstica

Anar entrenar amb lo milloret de cada poble, tant de Sabadell com de Terrassa. Per una banda la Teresa i per l'altre l'Anna. No hi ha competició que no s'enfilin al podi.



L'Anna i jo, a la mateixa font del Janot


Què poc s'imaginava la Teresa que a Terrassa teníem indrets tan bonics com el pantà de Can Bogunyà, molt més conegut pel Llac Petit





Agreixo a aquest parell d'amigues que em deixessin compartir aquest entrenament, que em va anar de meravella, a més de que jo necessitava una mica de tralla, que fa dies que no feia entrenament llarg. Per cert, m'han quedat ganes de repetir-lo; t'hi apuntes ?

Bé, la part interessant, és conèixer amb les persones que anem anant plegades els dissabtes i on neixen amistats i coneixences d'allò més interessants. Avui li demanàvem a en Ferran, que ens fes els honors i li agraïm que ens regali aquest escrit que ens ajuda a creure que val molt la pena la trobada que cada dissabte tots protagonitzem. Gràcies Ferran.



 

Deia en Ferran;


Hola mossenaires,
El meu nom és Ferran Ventura i ja fa uns 6 anys que em vaig aficionar al món del running.
Inicialment vaig començar a correr coincidint amb el deixar de fumar. I la veritat és que em va anar molt bé!!!. Durant els principis només em vaig limitar a rodar i sense adonar-me’n ja estava preparant la meva primera cursa de 10 Km, la de la Mercè. Seguidament va venir la primera mitja marató i fa dos anys, com a fita màxima, vaig finalitzar la Marató de Barcelona, la meva primera i última.
Durant aquests anys he disfrutat molt corrent però he vist de la importància de plantejar-se nous reptes per a mantenir l’afició.
Ara ja fa un any que alguns dissabtes pel matí comparteixo el meu temps i hobby amb una colla de gent que es fan dir mossenaires i amb qui estic descobrint alguns valors que crec són molt importants: natura, companyerisme, felicitat, solidaritat, alegria, respecte, ......
Fins el proper dissabte.

--

-

Vols que faci de dissenyador per tu ? 

escriu-me sense compromís