Amb en Marc Miquel, subcampió d’Europa de Brazilian Jiu-Jitsu

No fa ni una setmana a Terrassa entrenàvem com si estiguéssim al Pirineu i aquest dissabte, en canvi, ja tenim els colors tan bonics, els circuïts i la bona companyia típica de cada dissabte i podem gaudir dels mossenaires.
Hem anat per camins força plans avui, sortint primer en direcció a Can Bon Vilar, llavors des del Centre d’interpretació del medi de Can Bonvilar .
Un parell de revols i algun progressiu, per travessar camins i camps conreats que segur que les pluges abundoses i ben plogudes d’aquests dies, faran bé a la vegetació
El recorregut ens ha dut fins al bosc de Can Deu, on hem passat per l’antic circuit de cros de Sant Sebastià i a Sant Julià d’Altura he fet la fotografia familiar i de record.
Gràcies a tots pel seguiment.

Si aquestes parets parlessin, quantes coses ens explicarien




Avui en Marc Miquel ens ha honorat en ser el Mossenaire d’honor i la sorpresa de tenir un campió de l’estat… ell ens ho explicarà. A més ha estat en tots el progressius d’avui. Gràcies Marc

Avui teníem una nova mossenaire, la Sandra que corre al costat d’en Jose, seguit per en Juan i David

Pau i Lluís. En Pau a la pujada farà el progressiu

Víctor, que ens ha dit que al aquest mes emetran el seu treball sobre el corredor popular amb Btv. Ja ens informarà

Marc amb el Miguel, que també ha estat participatiu en aquest canvis, com l’Alberto i la Quima

Hem tingut moments arriscats, on hem travessat llocs similars als de l’Orinoco


L’Ildelfonso, fen equilibris

Antonio Gallardo i Rafael Atienza

En Pedro i l’amic de blau… ejem, ens hem d’aprendre el nom que fa dies que ens regala la seva companyia

i burlant el basal, en Javi i un nou mossenaire

El Pau diu: retratem, retratem, que poques vegades vaig el primer i jo dic: per què sempre ens deixa passar.

Joan Molina i Lluís Garcia


Quina al capdavant

Jordi Westermeyer, ja és habitual tan en els entrenaments de cap de setmana, com amb els “Ègaramossenaires” molts dimarts i dijous i seguit per en Diego i en Fran

Rafa i Antoni, seguir per l’Ildefonso i l’Antor que tiba d’en Javi Colado

Javi seguit per la Sandra, la nova mossenaire i que treballa a Esports Kñera

Nou mossenaire, del que ens aprendrem el nom: segur

Víctor i Toni, enguany han ampliat els seus vincles d’amistat amb un munt d’entrenaments plegats



En Carles avií també ens regala la seva companyia i ens ha portat un nou amic


Manel Expósito i Juan Romero

l’Emilio i la Sandra

Sandra, d’Esports Kañera


En Lluís és molt feliç de comptar amb la vostra companyia tots els dissabtes i ho sol manifestar sempre per les xarxes socials


Els capdavanters del canvi amb pujada. Els que veieu l’han fet a ritme alt

Tota la colla


Javi, Alberto i Enrique Nilo

Pel lloc on van destrossar un munt de quilòmetres per fer passar una canonada on no hi passa ni gas ni res, ara ho han repoblat amb pins. D’aquí trenta anys igual torna a estar com estava

L’Ator s’hi pixa, com van fer els que van prendre la decisió de fer passar la canonada
Arriba el moment familiar: la foto de família mossenaire







Moment d’aplaudir als tres nous mossenaires, què els hi agraïm molt que hagin volgut provar el nos





Moment irrepetible, únic i intransferible en el qual es demostra que amb voluntat tots els ritmes es poden ajuntar per entrenar plegats. Gràcies a tots de nou: sou fantàstics.



David i Juan

En Marc



En Xavi Miquel, el pare d’en Marc, el mossenaire d’honor, i que segur que te molt a veure a que ara tinguem la sort de comptar amb un nou corredor i molt bo

EL nou mossenaire amb en Carles

En Manolo, la Quima i la Sandra

I per la dreta en Fernando Artesero



Lluis

Enrique Nilo, seguit per en Lluis i l’Alberto Zarzuela

Juan Romero, al costat del mossenaire nou i l’Alberto Serrano



Tots tres vestits de mossenaires, en Joan, Ildefonso i Lluis


Molts dissabtes en Lluís Maqueda ens ve a saludar i ens fa il.lusió que es recordi i ens alegrem de veure que continua amb tan bona pinta, senyal de la seva constància en els entrenaments i la seva disciplina atlètica. Un atleta dels més importants a la història egarenca
Quan demanem a una persona que si ens vol ser el “Mosenaire d’honor” és per què tenim moltes ganes de conèixer la persona i de nou, una sopresa de tot el que fa i ha fet en Marc que ens demostra que estem molta sort en aquests entrenaments de poder tenir l’oportunitat de tenir-lo prop. Motes gràcies Marc


Hola, em dic Marc Miquel i he conegut el mon de córrer i aquest entrenaments, gracies al meu pare (Xavi Miquel), que si no m’equivoco va ser dels primers mossenaires.
Jo procedia d’un altre esport/art marcial (Brazilian Jiu-Jitsu) en el qual entrenava a diari, competia a un nivell bastant alt, i en el qual vaig aconseguir diverses victòries, de les mes importants podria destacar-ne: l’any 2010 subcampió d’Europa i el mateix any campió d’Espanya.
No va ser fins l’Octubre de l’any 2011 on ja cansat (jeje) de sentir al meu pare tota la vida dient-me que les curses de muntanya eren la “bomba”, i pensant que seria un bon entrenament per l’esport que practicava en aquell moment, vaig decidir apuntar-me amb un mes d’antelació l’Ultra Trail de la Serra del Montsant, amb 1 mes d’antelació i sense cap tipus d’experiència ni entrenament corrent per la muntanya (que innocent era jejeje).
En aquell UT vaig cometre tants errors que ni m’en recordo degut a la falta d’experiència i al fet d’estar-ho passant genial. En resum vaig arribar al km 55 (un dels avituallaments més grans de la cursa) amb la pajara de las pajaras i després de menjar un rato quan estava ja per abandonar, va aparèixer el Pau que em va animar a seguir (dient-me varies coses, entre elles “nenaza” jeje) des d’aquell moment el Pau va anar tirant de mi fins el Km 67 (aprox.) on el genoll va dir prou i vaig tenir que abandonar.
Al dia següent estava fet pols, i picat per no haver pogut acabar la cursa. Però alhora content i flipant amb les sensacions, paisatges, gent que havia conegut, ets…
Des de aquell UT no he parat de córrer per la muntanya i actualment es el únic esport que practico quant els estudis i les practiques m’ho permeten.
M’agrada vindre a Mossèn Homs perquè em diverteixo corrent amb més gent alhora que entreno i també m’agrada el fet de que com et tens que aixecar dora, m’allunya almenys el divendres per la nit de sortir de festa, cosa que es divertida però amb el esport no lliga massa jejeje.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís