Tornem a gaudir de noves incorporacions, que tasten aquesta mena d’entrenaments estranys en els que tothom s’espera i que gent ràpida i no tan ràpida es fa costat, compartint interessants converses que fan més atractiva la trobada.
Avui, gairebé diríem excepcionalment, ens hem dirigit a la font de Can Roure que va per llocs idíl·lics i agradables a la vista, encara que ara passem per l’exterior de la masia, quan abans, fa un munt d’anys, la gent que hi passàvem gairebé ho fèiem per l’era, majoritàriament per anar a buscar àigua.
La font i l’ermita de Sant Joan a tocar del cementiri, molt ben cuidats.
Alguna pujada important, i algun progressiu per treure les teranyines del nous ritmes, ens faran un xic més divertida la trobada per entrenar plegats i l’agraïment a tots per regalar-nos la vostra companyia.
gairebé tots els que sortiu a la foto sou nous mossenaires que a base de repetir en aprendrem els noms. En primer terme la Susanna i de verd en Salvador tot rient per què han tingut de recular, no dic per què.
Una vegada en travessat la carretera en bloc, ara passem un un camí encimentat on al capdavant tenim consolidats mossenaires de molts anys, com son en Fran Frutos, Jordi Renom i en Josep Mirabet
A l’esquera en Beni, vestit amb l’uniforma de Vacarisses corre, que es d’on ha vingut avui, al costat d’en Javi i en Pedro
En Carlos ens sorprèn abrigat fins al capdamunt, quan a l’estiu sol anar sense samarreta, seguit avui per en Fernando Del Corral i la Quima
Sussana debutant al costat de la nostra campiona, la Carme Ballesteros
i l’orgull de tenir la nostra mossenaire d’honor al costat d’un nou mossenaire
En Salvador ja escampa les virtuts del grup amb els seus bons amics i: ens venen a provar. Esperem passar amb nota
Cristina, de taronja a l’endemà anirà de voluntària a repartir aigua als maratonians al seu pas per la catedral de Barcelona, al costat d’un atleta impressionant com és en Jaume Aragonés i l’Amalia
La teoria falla, els mossenaires no s’aturen, però si que s’esperen. Vol dir que…
I al costat de la riera al famós “tercer pont” que molts grups de Terrassa anomenen i fan servir com a punt de retorn
Beni i Josep
Davant de tot i anant tota l’estona amunt i avall, en Toni Fernàndez
I ja per Can Roure a punt de fer la darrera pujada abans no arribem a la font
Lluís jr, i Emilio a punt de refrescar-se una mica
Ara arriba el moment més familiar, on hi som tots i que sempre esperem com a part de l’entrenament i com es diu en aquestes ocasions: un clàssic
i retornem cap a casa passant per llocs amb molta història
Emilo Exposito i el seu nebot, en Sergio, que per entrenar venen des de Vacarisses
I ara farem vibrar el pont nou o passarel.la
Un núvol ens tapa la bella estampa de Sant Llorenç la Mola, i per davant tenim a la Quima en Carlos
En Alberto Zarzuela, que quan pot i superant mals d’esquena bé gairebé sempre
I tres noies al capdavant, la Rosa, Eva i Cris
Avui hem tingut la sort de tenir moltes noies i a la fotografia l’Amalia, Eva, Carme i Rosa
La Rosa i el seu marit els conec del mon del córrer i des de que venen a fer gran el projecte. Amb en Joan a més entreno alguna vegada amb un molt bon grup d’entrenament dominical, “els nenazas”. La que sempre que pot i com que te moltes ganes de venir és la Rosa i avui li hem demanar si ens explicava una mica coses d’ella i ha estat encantada i nosaltres també: i li ho volem agrair aquest gest. Merci !!
El primer contacte amb el running va ser el 2007 preparant amb dos amics la Santi Centelles de Terrassa; i tot seguit, entusiasmats, vam continuar entrenant per fer la de cursa dels Bombers. A partir d’aquí vaig coincidir parlant amb una amiga, que sortia de manera regular a córrer i em van “adoptar” al seu grup.
Es pot dir però, que vaig començar a entrenar amb molta més assiduïtat el maig de 2008, mesos abans de fer els 40 anys, no pel fet de fer-ne 40 eh!!!!!!, sinó pel fet que vaig deixar de fumar i tot el dia feia esport i bevia aigua per pal·liar, suposo, els símptomes de l’absència de tabac.
Comences a entrenar, entres al món d’apuntar-te a curses, que esdevenen nous reptes, trobes gent que corre amb grups i poc a poc et vas enganxant i tens la necessitat de posar-te les bambes i sortir a fer el voltet; dels 10km un dia algú et diu que podries amb els 21km i t’hi animes, i així, el 2009 vaig fer la primera mitja marató a Montornès.
La parada tècnica de tot l’ any 2010- que em vaig trencar la tíbia i peroné (no fent esport no us penseu!!!!)- em van fer defallir una mica els ànims, però és ben cert que el 2011 ja tornava a fer curses i a entrenar amb normalitat i el 2012 ja em vaig veure amb cor d’ entrenar regularment amb companys del grup de les Nenazas i de provar ara, just fa un any, de sortir un dissabte amb vosaltres Mossenaires, on per cert m’ hi vaig trobar la mar de bé!!!!
El fet és que el córrer ha aportat coses molt positives a la meva vida, a banda de fer-me sentir molt i molt bé físicament, m’ha permès conèixer persones que corren en diferents grups o soles, amb qui poder compartir una fantàstica estona de running a l’aire lliure, ja faci sol, troni nevi o plogui.
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
