Si es dissabte: toca córrer en grup.

Certa aureola envolta aquest grup, i sembla com si les línies del cel conflueixen sobre la gent que setmana darrera setmana fa gran el projecte. No tindria més mèrit, si no fos que cadascú de vosaltres escampa les virtuts d’anar millorant envoltats de persones tots els dissabtes a les 08:00 del matí

El circuït és d’aquells agradables, que van per llocs força plans, amb lleugera baixada fins a Sant Vicenç de Verders a Sabadell i el retorn fàcil fins al camp base, a l’era de la Masia de Torre Mossèn Homs.

Rafa i Paco encarant la darrera recta abans d’arribar al punt de trobada

Carlos Salmeron, amb el seu clàssic mocador

Moments de saludar-se amb l’Eva i en Lluís

Alberto, Juan i Antonio, que feia dies que no venia i que el veiem habitualment anant amb btt

Toni Burgos, que fa dues setmanes ens va filmar a la nevada històrica

Carlos repteix com la setmana passada i bé amb el seu amic


Antonio blanco que tornat venir a provar-se

I tenir sempre gent nova i benvinguda

Toni i Enrique Nilo

Miguel, Juan i Pedro, tres bons amics

I el dia “D” a la hora “H”, comença el grup a rodar plegats, en el que seria un entrenament exitós més

Victor, Wester, Alberto, Toni, Lluís i Lluí jr.

Victor, Wester. de vermell i al costat d’en Casi el nostre “Mossenaire d’honor” de la setmana, en José Luís Alonso

Al mig, en Joaquim Gallen, envoltats de nous amics

Antonio Gallardo, que el veiem fer canvis i progressius, que avui han sovintejat en el nostre entrenament

I els nostres mossenaires que tanquen el grup, Pedro, de lila. l’ANtonio de blau

Amb un gest molt educat, els que anem fent amistat ens saludem, com en Alberto i l’Enrique Nilo, encara que sense deixar de mirar el terra per no ensopegar

I avui i sortint del centre de Terrassa, ha vingut l’Ignasi Freixa, que ha fet tot l’entrenament perfectament, encara que ha acabat amb una estrevada en algun muscle que l’ha fet acabar caminant. Esperem i desitgem ràpida recuperació

“jo no he sigut !!!” sembla que digui en Lluís, per què no crec que ningú l’apuntés a no ser per una càmera

ja concentrat en Lluís, en bona forma

els nous mossenaires experimentant entrenant al costat de tots vosaltres

Enrique Moratalla, un habitual mossenaire

I avui teníem en Hassan, que estem contents de tenir-lo entrenant amb tots nosaltres

Carme Ballesteros que tot i ser una gran competidora que, encara que els diumenges sempre competeix i “guanya”, venir a fer aquest rodatge li agrada i s’ha convertit en habitual tots els dissabtes al costat d’en Javi Colado un mossenarie dels més antics

l’Alberto, que ja ha superat un mal de coll per unmal gest a les cervicals i que feia quatre setmanes que no podia venir i per sort tornem a tenir al nostre costat

Grup compacte passant per llocs macos

I ara toca travessar la carretera de Matadepera a Sabadell i s’ha de fer el bloc, per no patir cap accident i per això esperem a ser-hi tots

Ara si que ja podem: som-hi !!!

L’Antonio i en Manel

I en Joaquim i en Toni apropant-se a fer-se la fotografia familiar, típica de les nostres trobades

I ara el nostre fotògraf i col.laborador de totes les setmanes, en Rafael Atienza, farà fotografies que no us espereu dins del grup

En José Expósito que aquests dies va atrafegat amb tota la seva família organitzant una cursa a la nostra ciutat que desitgem sigui un èxit: en primícia la podeu veure i apuntar-vos-hi els primers per no perdre una de les mil places a http://www.californiasports5k.com una pàgina web que a més m’ha encarregat a mi i a la que us conviden a apuntar-vos-hi

Carles Salmeron al costat d’en Rafael Atienza, amb ulleres i que ha fet moltes de les fotografies que esteu gaudint

Carles Salmerón i Carme Ballesteros, envoltats d’aquesta aureola de bones vibracions que te aquest grup que es tan vostre



mi

Avui ens ha quedat una fotogafia que no m’esperava, envoltada per unes línies nuvolars al cel

i després de la fotografia un bon progressiu acabant a ritme alt, on els primers son constatats amb aquesta fotografia

el nostre pas pel quilòmetre cinc, que coincideix amb l’ermita de Sant Vicenç de Verders

En Juan i Pedro, que sempre acaben petant la xerrada com bons amics que son. Encara no han estat mossenaires d’honor i en tenim ganes.

En Hassan fent un bon estirament i molt content d’haver trobat un grup s’ho passa molt bé entrenant amb bona gent

Ja fa tres vegades que bé i sempre em sentireu a dir que hi ha qui prova d’entrenar en grup i torna, vol dir que li agrada i ens omple de satisfacció. Entrenar en grup no és fàcil, quan hi ha tanta varietat de ritmes i amb el seu “currículum esportiu” de nou tenim la sorpresa de tenir entre nosaltres un gran atleta i ens omple de satisfacció que així sigui i el felicitem per tot.

Vaig començar a córrer entre el 1999 y el 2000. Bàsicament perquè havia deixat el futbol i anava a la muntanya més per esmorzar que no pas per fer esport. Ho feia més que res per recuperar una mica la forma física i perdre una mica de pes. De seguida vaig veure que m´agradava. Sortia a córrer de dilluns a divendres entre 30 y 45 minuts. Així vaig estar bastant de temps fins que una amiga que corria em va proposar fer la Cursa de la Festa Major de Terrassa. Tenia por de no poder acabar-la però va anar molt bé i em va agradar molt l´ambient i el fet de córrer pel mig de les avingudes de la ciutat. Al 2002 vaig fer la Mitja de Terrassa i la vaig acabar. No entrenava amb cap criteri, simplement sortia a córrer i així va ser fins que al 2004 vaig tornar a fer la Mitja de Terrassa i vaig millorar 20 minuts la marca anterior. A partir d´aquí ja no vaig parar i em vaig inscriure en moltes curses, especialment mitges maratons i anava millorant marques. Al 2005 vaig fer la meva primera marató i va ser la primera vegada que vaig seguir un pla d´entrenament. També la vaig acabar i em vaig atrevir amb les marxes de resistència en muntanya. Vaig fer la Matagalls-Montserrat i algunes més. A partir d´aquí he combinat maratons, marxes de resistència i curses de muntanya. M´agraden les proves de llarga distància. L´any 2009 vaig fer la que per mi ha sigut la millor experiència esportiva de la meva vida: la Copa Catalana de Marxes de Resistència. Las marxes m´aporten moltes coses i traspassen el que seria purament esportiu. Per a mi, són quasi una experiència espiritual. Després dels primers quilòmetres tot es posa al seu lloc, els problemes i les preocupacions s´esvaeixen i tot queda reduït a tu: la teva respiració, el silenci que te envolta, el batec del teu cor, mantenir l´atenció en seguir el camí. No hi ha res més en aquell moment. També m´agraden molt les maratons i ja he corregut setze. Mai m´hagués imaginat totes les coses bones que el fet de sortir a córrer m´aporta: grans moments d´eufòria i de felicitat, salut, estabilitat mental i emocional, noves relacions amb persones, grans paisatges i sentir els elements en el teu cos. Pluja, vent, fred, calor, fang i tot el que us pogueu imaginar fan que et sentis viu. Jo surto a córrer encara que no plogui .Espero poder compartir aquest entusiasme amb tots vosaltres i que ens veiem molts dissabtes a Mossèn Homs.