Un entrenament primaverenc on les flors començaran a lluir, com ho fan les nostres noies mossenaries
i que hem estat a punt de fer un nou rècord femení: a més la noia de
rosa, sembla es diu Lídia, ha vingut per primera vegada i sense
conèixer a ningú i sembla que com gairebé tothom hem tingut un bon
entrenament. El grup s’amplia així, i conviden a unir-s’hi a al costat
de tantes amigues i amics, i sense cap mena de compromís.
El recorregut, dels més clàssics:
baixar fins a can Deu i fer un bon progressiu fins a les portes de
l’ermita de Sant Vicenç de Verders.
La colla de caminadors a punt de sortir també
Joan. Fran , Enrique Nilo
Ja no queda massa estona per sortir i fem estiraments, abdominals. Bé, més aviat només ens posem al dia de les nostres xerrades
En Kim, que fa pocs dies va fer la marató de Barcelona, en Carles i avui, després de molt de temps la Montserrat Vila
En Mariano, i els germans Molina
David i Rosa, estrenant indumentària
i avui en Juan Romero ens porta un nou amic, al costat d’en Javi Colado i en Sebastian Chamorro
En Lluís jr. tenim la sort de que torna cada setmana
el “noidelabarba” , que encara que no pot córrer, hem tingut la sort de tornar-lo a tenir al nostre costat, tot i que de moment no pot córrer. Al seu costat, en Fran que s’estrenava avui de mossenaire
Joaquin Ortega, Jaume Aragonés i Eva Cantero amb el conegut estirament de “creuada de braços”
Un moment per la posteritat, pare i fill Luisos, en Toni Pedrero i en Joaquin.
Una colla que fa soroll i es fa notar
parada estàtica, de recomposició de grup
Compartint camins amb altres ésser tocats per l’esport
l’Enrique Nilo en primer terme, seguit per tothom
Va bé descansar
En primer terme: el Mossenaire d’honor entrant, Pedro, i la Mossenaira d’honor sortint, la Rosa. Un luxe !
Per mantenir un bon to muscular i provar el material cardio-vascular, un progressiu amb els capdavanters
Toni Fernàndez en primer terme, al costat d’un nou mossenaire
Fran i Rafa, seguit per també un nou mossenaire que ha estat en tots els progressius: bé de fet n’hem fet un
Javi Colado, seguit da gorra blava Joan Forte, amb gorra vermella Joan Molina, amb gorra blanca Enrique Nilo, i amb gorra amb ribet carbaça en Lluís Romeo
En Luís, que no falla mai, darrerament
Jordi de mossenaire, i en kim i a punt de saludar-nos en Toni Pedrero
Mossenaire nou, i en José Luís Alonso
Montse Aguilar, que va fer la marató de Barcelona diumenge, al costat d’en Nicolàs
Seguit per en David, mossenaire nou, Rosa i Sebas
David, Rosa i Sebas, amb la sotana
l’Antonio, que tant el veus amb btt, com quan pot ve a fer gran el projecte
Pau Sust, un ultrarunner, que sempre encomana el seu bon tarannà
Quan travessem la carretera, ho fem en grup compacte
amb el nostre Mossenaire d’honor de la setmana, en Pedro
Al costat d’en Pedro i en Toni Pedrero
En primer terme la Nuria Aguilar, seguida de prop d’en Victor Martin, que diumenge va fer la marató per sota de les 3h
Susanna en primer terme, i fent reagrupament mossenaire
Pedro
què fa aquell enfilat ?
Rafael Atienza
Amb en Fernando
Joan seguit, de la Marta (Runparadis) i Laura Fabra
de vert en Toni Del Moral
Han fet amistat i sempre van prop una de l’altra Marta i Laura: dues campiones. La Marta l’hem d’animar a tornar a competir, que segur que trepitjari podis
nen, afanya’t que ens refredem !!!
En David, amb qui també hi entenem molts diumenges amb “Els Nenazas”
En Lluis, trepitjamt fort i en una bonica instantània
La Mossenaire nova, Lidia crec recordar. Esperem que s’ho hagi passat bé i repeteixi. Al seu costat l’Antonio
Recontant les nòies: la Montse i la Núria aixequen la ma, però no hem estat catorze. Quinze serà el récord, s’aconseguirà ?
I la fotografia de familia en un primer dia de Primavera que ens ha fet les delícies de tot esportista corredor de grup mossenaire
Manel Expósito, que sembla tenir el problemes d’esquena superats
EN Victor en primer terme amb bona rialla
de blau en Diego Garcia; que ha estat gairebé d’èlit
La Cristina, en la seva estrena amb l’indumentària i que diumenge va fer de voluntària a la marató de Barcelona
Sebastián Chamorro i Jaume Aragonés, dos craks !
Ferran, seguit amb gorra vermell en Mariano
Pedro Molina
Emilio Exposito, que junt amb tota la seva familia estant ultimant tots els detalls de la Cursa de California Sports 5k : http://www.californiasports5k.com
En Fran, en la seva estrena
En Toni Del Moral i Fran, que a més entrenen els dimarts i dijous amb els Egaramossenaires que es reunieixen al voltant de la hípica de l’Ègara a dos quarts de vuit del vespre i ja portem quatre anys
Miguel Moreno, que ens regala la seva companyia i que ha vingut a caminar: al costat d’en Carlos Salmeron
Tres amigues que es fan fotografia de record juntes
En Pedro, vestit de maco, i en Ruben amb el seu fill, han vingut a fer la seva “Sessió Tècnica”, que consisteix en anar a esmorzar al sortir d’aquí
Ens fa molta il·lusió el Mossenaire
d’honor: de taranna tranquil i seriòs i amb un bonics ulls blaus i
aquest aspecte de serenor, en Pedro Rodríguez. Conforme l’anem
coneixent sabem que porta molt de temps dedicat a aquest hobbie de
córrer i que ha fet grans gestes: mitges i maratons i des de quan no
s’hi entenia com ara, allà pels anys vuitanta. Ara ens desvetllarà el
seu “currículum esportiu” i li ho volem agrair
Hola,
Soy Pedro Rodriguez tengo 61 años y vivo en Sant Quirze del Vallés.
En el 77 el club recreativo de la empresa donde trabajaba organizaba, para (Sant Eloy) que es patrón de los metalúrgicos,
competiciones deportivas de todo tipo, entre ellas una cursa que se corría por un circuito alrededor de la fabrica.
Y entonces empecé a entrenarme para participar en la cursa a la cual me había inscrito.
Y desde entonces empecé a practicar atletismo durante unos 20 años. Fui un habitual de las Media-Marathones del Baix Penedes,
Sitges, Vilanova, Granollers, Sant Cugat del Valles, las subidas del Farell y Guanta en Caldes y Sentmenat respectiva mente y otras tantas. Mis mejores tiempos en estas pruebas nunca bajaron de 1h 30 min. En el 87 corrí la marathon de Barcelona en un tiempo de 3h 11min, y a partir del 95 lo fui dejando hasta mediados del 2012 que mi compañero Juan Martin me comento que salia a correr con los Mossenaires y hasta ahora, que voy asintiendo siempre que me es posible.
Objetivo de futuro, disfrutar de vuestra compañía mientras pueda, y agradeceros vuestra acogida.
En el 77 el club recreativo de la empresa donde trabajaba organizaba, para (Sant Eloy) que es patrón de los metalúrgicos,
competiciones deportivas de todo tipo, entre ellas una cursa que se corría por un circuito alrededor de la fabrica.
Y entonces empecé a entrenarme para participar en la cursa a la cual me había inscrito.
Y desde entonces empecé a practicar atletismo durante unos 20 años. Fui un habitual de las Media-Marathones del Baix Penedes,
Sitges, Vilanova, Granollers, Sant Cugat del Valles, las subidas del Farell y Guanta en Caldes y Sentmenat respectiva mente y otras tantas. Mis mejores tiempos en estas pruebas nunca bajaron de 1h 30 min. En el 87 corrí la marathon de Barcelona en un tiempo de 3h 11min, y a partir del 95 lo fui dejando hasta mediados del 2012 que mi compañero Juan Martin me comento que salia a correr con los Mossenaires y hasta ahora, que voy asintiendo siempre que me es posible.
Objetivo de futuro, disfrutar de vuestra compañía mientras pueda, y agradeceros vuestra acogida.
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
