Primer dissabte corrent

Encetem l'any Mossenaire amb un dia de companyerisme i amistat, i és què el projecte de fer aquests entrenaments en grup ens fa enriquir el coneixement i ens adonem que neixen noves amistats i se'n renoven de velles. També fa que ens apropem amb il·lusió al punt de trobada per anar a fer aquesta volta als entorns de la Masia de Torre Mossèn Homs, on el reportatge fotogràfic ens fa compartir amb tot aquell que no ha pogut venir, però en canvi és com si hi fos. 

 El circuit triat ha estat conegut per molts i, sobretot, hem vist que als progressius hi havia qui ha volgut provar-se i el que s'agraeix és el detall de no oblidar-nos a ningú als encreuaments. Ens omple de joia veure com en Casi, què amb molt dolor trobarà sempre a faltar a la Teresa, ve a un lloc que sempre no es cansa de dir que és el més important per ell i sobretot per què us troba a tots vosaltres que li demostreu tanta estimació. 

 En Juanjo, que fa també poques setmanes què també havia perdut a sa mare de forma inesperada, ha volgut fer-li de part de tots vosaltres i fet per ell, una plastificada dels moments que vam dedicar a la Teresa. 

Animem des d'aquí a tots els que heu perdut a éssers estimats a continuar lluitant per la gent que us envolta i us estima, què sabem que en sou força entre nosaltres. Ànims i que aquestes trobades serveixin per crear vincles forts entre nosaltres.       En Juanjo fa entrega de la fotografia de la setmana passada, que ha plastificat expressament en record a la Teresa i de tots vosaltres què us aprecieu tant a en Casi Quan proposem un progressiu, en sou uns quants que agafeu el testimoni i acabeu a les primeres posicions: nosaltres fem el podi virtual d'aquest primer progressiu I després d'un primer hi ha un segon progressiu, Gaby, Lizandro, Carmelo i Marc l'ha fet amb totes les seves forces Mare meva, quanta gent que li agrada entrenar plegada i que fa a l'entrenament gran I aquí tota una colla de bons amics, en Gaby, José, José Manuel, Nicolau, Guillermo, que volien estar junts per record dels temps. Un petit contratemps amb el calfat, d'en Casi. En Marc i la Sandra, habituals i al capdavant I al tercer progressiu, que ha estat llarg i molt ràpid, aquest ha estat el nostre podi virtual: en Marc, Xavi i Carmelo. Com deiem en Marc segurament ha estat guanyador als punts per ser present a tots el progressius. I tot seguit va arribant el nombrós grup de mossenaires Fernando i Nicolau I mentre preparem la fotografia de família el grup per nosaltres que ens agrada destacar: el de la cua, composat per aquesta i els que han anat a buscar-la. Chapeau per ells. Avui teníem gent molt jove, que esperem els hi hagi agradat i repeteixin. El moment culminant: "La familia Mossenaire, al complet" amb el fons de la Mola què no falti. Hem volgut destacar i la feliç presència de'n Casi, als nous mossenaires, que n'hi havia forces, i a la part dreta, com podeu veure, el "Nenazas", que hem agrait ens hagin organitzat amb tant d'èxit la "Runneada de Cap d'Any", on els que la vam poder gaudir, ja esperem a la propera que de ben segur què tornaran a brillar. Per si de luny no us veieu i donat que volem que tingueu el record; dons més de prop. I ara toca returner cap al camp base per acompletar els prop de 10 quilòmetres d'avui, amb en Victor i l'Edu, i l'Eva i en Diego al capdavant En presència de l'Eugeni i l'Anna Cos, en Casi ens mostra el regal què ha rebut de mans d'en Juanjo. Molts ànims a tots.

En memòria de la Teresa Alemany

Tristos ens semtim quan algún amic perd el seu ésser estimat i el nostre Casi en un dels pitjors moments de la seva vida té al seu costat a molta gent que se l’estimen: els seus fills i les seves joves, els seus nets i familiars més íntims i a nosaltres, l’altre seva família; aquella que el té com a un pare i exemple a seguir en la faceta atlètica i de compartir amb la seva generositat que moltes
vegades li hem vist els que el coneixem.

Avui li hem volgut dedicar el nostre entrenament que entenem tan important, a ell i a la seva muller, la Teresa, que ens ha deixat, i nosaltres i en un dels dies que recordem com de més gent què ha vingut a dedicar-li aquest dia i el minut de silenci, en un entorn tan nostre, a la seva memòria.

Des d’aquí, tots els que t’estimem volem donar forces per continuar i no oblidar mai a la Teresa, que visqui dins dels nostres cors i que sàpigues que tens a molta gent què vol que continuïs endavant pels teus fills i joves, nets i familiars i sobretot: la teva familia mossenaire que tant t’estima. Ànims i endavant !!

Sabem què en els grans moments, sempre ens fem costat i avui no podia ser menys. Gent vinguda
de tot arreu, amics del Casi, han volgut dedicar-li aquest entrenament a ell i a la Teresa, que ens
ha deixat. Et tindrem als nostres cors.

Dies com el d’avuí, i tot i que darrerament tots els dissabtes són multitudinaris de gent que vol provar les virtuds d’entrenar al costat de persones que moltes vegades ni coneixen, però què amb el temps acaben sent amics i companys en aquest luxe què és fer esport en natura i en bona companyia.

Com recordava la mateixa Anna Cos, una de les nostres més fervents i apassionades de més temps d’aquest projecte consolidat mossenaire, no hauríem de parar, si no que els que arribem abans hem d’anar a buscar a la cua per fer-li costat: però bé, també s’agreixen aquestes converses de tant en tant a les parades. Vol dir que la norma és: gaudir!!

Els primers raigs de llum de l’hivern en un entorn tan nostre, amb unes llums groguenques i
la Mola tan present a les nostres retines.

I hem de premiar amb un record fotogràfic a tot aquell que s’esforça en un progressiu i acaba a les primers posicions; per això hem de fer entrenaments ben distrets

Quantes vegades sabem que el Casi fa aquesta recta arrancant en primera posició i llavors ens costa un munt atrapa’l, això si ho fem, donat que té un punt de velocitat que quan s’hi posa, sabem de la seva qualitat atlètica i això ens ho diu les vegades que ha fet maratons, que en son més de 100.
Qui ho podrà dir, i sempre acompanyat en els seus llargs viatges pel món de la Teresa, que tan i tan estima i que de ben segur trobarà a faltar i què nosaltres li ajudarem a mantenir a la memòria, tot estimant-la.

Volem dedicar a en Casi l’entrenament d’avui, què per nosaltres és com un pare i què no el volem veure trist, encara que ha perdut a una persona què segur que ha deixat un gran buit. Els què vam anar a estar al costat de la família en tan durs moments, ens vam adonar com t’estimaven, Teresa, i la gran persona que vas ser i que hores d’ara i amb la teva manera de ser de tan bona persona,
has impregnat a tota la família i segur que a tots nosaltres també. Què sàpigues Teresa, que et cuidarem a en Casi encara que no hi siguis i que molta gent l’estima com també t’estimem a tu.