Mossenaire d’honor: Kostiantyn Lebediev

Què gent com nosaltres, bona gent, què cerquem està envoltada de persones amb les mateixes afinitats esportives, puguem dir que hem tingut l'oportunitat de tenir prop i entrenar amb ell, a un mite de l'atletisme a escala mundial i com tindreu ocasió de llegir d'un escrit fet amb molt afecte en la seva pròpia llengua i per a tots vosaltres i traduït per la seva filla, la Inna Lebedieva, què actualment està considerada de les millors atletes del món atlètic. Només cal que repasseu on paricipa, quins bons resultats obté. És a dir que dissabte, una vegada més la història dels nostres "Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs" vam tenir aquest regal.

El nexe d'unió que ho va fer possible ha estat el mateix Antentas, que s'ha arrelat com un dels nostres millors ambaixadors mossenaires, que tanmateix com feu tots, què porteu a les vostres millors amistats tot enaltint les bondats d'aquestes trobades.

Us diem què ha estat un honor molt gran que ens hagi volgut dedicar el seu historial i en un primer moment vaig pensar que per les dificultats amb l'idioma ens faria perdre l'oportunitat d'impressionar-nos amb el que més endavant llegireu, ja que la majoria de currículum d'en Kostiantyn Lebediev que havíem trobat era en ucraïnès, i sabent que ell habita i resideix a Kiev, i no es podia solucionar amb una trucada.

També agraïm expressament a Josep Maria Antentas, Inna Lebedieva i Salva Pou, que ens han ajudat en gaudir d'aquesta oportunitat.

Com molts de vosaltres, en Kostiantyn està esperant que l'entrenament comenci i imaginem que amb molts pensaments al cap d'on s'havia ficat i el que l'esperava

i després de l'espera i a la mateixa hora en punt de cada dissabte, els "mossenaires" comencem a córrer en un dia històric

Al costat de l'Antentas que l'hi anava fent d'interpret en anglès què parlen tots dos, per i seguits per en Fernando i en Josep

En un grup i al costat d'en Paco Benavente, un atleta que també ens va fer els honors de ser Mossenaire d'honor i un mite també

I en els famosos progressius en Kostiantyn, com un més, s'hi ha posat i ja veieu amb quina facilitat

I els nostres mossenaires capdavanters,

I els amics que de fa poc que venen i prometem aprendre'ns els noms s'hi repetiu i que si m'envieu un mail a pep@mossenhoms.be ho arreglo i poso noms a les fotos

Per no error, no us anomeno i em sap greu, però molt agraits per què vingueu a fer més gran el projecte          La Isabel Alcalde i la Gemma Solsona s'estrenaven de mossenaires i sembla que s'ho han passat bé i… repetiran segur, almenys cada quinze dies

Als encreuaments es nota que la millor xarxa social és la què esteu fent i tots sembla què gaudiu

La Carme Ballesteros i la Isabel Font .

La Carme conta les seves curses dominicals per podis, i vol dir que venir a córrer amb nosaltres no li resta possibilitats l'endemà. El dia abans havia recullit el primer premi del circuit Activat de la nostra ciutat, que organitza l'Associació Mitja Marató Ciutat de Terrassa

Tres amics que entrenen plegats sovint, mosseanire del dit, Adrian i Pedro. Poques vegades podrà dir que a la seva espatlla esquerra en Pedro tindria a en Kostiantyn

Una colla multitudinària que es dirigeix cap a Sabadell per unir aquestes grans ciutats i a més sabent que entre nosaltres tenim molts mossenaires i ens fa il·lusió que corrent estem units pels mossenaires.

Ara ve aquell moment clàssic de la trobada quan ens fem la fotografia familiar i intentem visualitzar als mossenaires nous i ens hem afanyat a fer la fotografia, perquè el cel amenaçava pluja

Quin luxe està amb en Kostiantyn, amb l'Edu amb la gorra blanca

Hem procurar explicar alguna cosa del nostre Mossenaire d'Honor, i l'Antentas ens ha explicat quelcom, i li ho agraim des d'aquí

Atents a les explicacions

Ricard ,Maria, David, Oscar, a la recta del bosc de Can Deu Arévalo, Carme i Manel         

la Isabel i creiem amb el seu marit

I l'Emilio, de verd, la seva muller i amb els pals la Rosa Cos, amb una nova modalitat mossenaire com són els senderistes, que aprofitant la mateixa estona, fan una horeta caminant. A l'esquerra en Jordi Renom i al costat de la Rosa en Manel Expósito

Una sorpresa per part d'un mossenaire, que ens ha obsequiat amb un muntatge fet per ell mateix. Gràcies Marc Sala. Gràcies !!

Dijous al vespre tenia un mail que em va emocionar de l'Antentas:

"Hola Pep,

Si tot va bé aquest dissabte vindré amb el pare de l´Inna Lebedieva. Té uns 55 anys i està en plena forma. Passa uns dies amb la seva filla, i guanya la seva categoria en totes les curses que hi pren part. Es diu Kostiantyn Lebediev i quan era jove amb l´URSS corria en menys de 14 minuts els 5000 m. i en menys de 29. els 10000m. Espere´m que no plogui massa.

Fins dissabte !

Josep Maria A."

Doncs des d'aquí us agraim a tots que hagueu vingut a entrenar i en especial avui a en Kostiantyn Lebediev i li desitgem molta sort en tot i què sigui feliç.

He comenzado a entrenar con 15 años y desde primero hacia grandes largos entrenos de correr y he hecho 3000m - 9.07 y 1500m - 4.17. A pasar de 1 año he hecho rodaje de 50km a ritmo suave. A los 17 años tenia resultados:

3000m - 8.15,3 5000m - 14.18,2 10000m - 29.55,2 (record de Europa actual de juvenil segun www.runner.ru). Primera maraton he hecho con 18 años - 2:23.10. A los 20 años: 5000m - 13.55,2 10000m - 28.39,0 maraton - 2:17.32. Miembro de la seleccion de USSR 1974-1980aa. Muchas veces campeon y recordman de USSR y Ucrania. Kilometrajes maximos: semanal - 320km mensual - 970km anual - 9200km. Mejores marcas personales: 1500m - 3.47,8 3000m - 8.00,5 3000m obst. - 8.56,7 5000m - 13.46,21 10000m - 28.30,04 maraton - 2:17.32.

Al día de hoy llevo 42 años corriendo con mas de 235.000kms. Ahora ya no tengo gana de competir, no me interesa rivalidad. Lo que busco es a disfrutar del running.

Con mi mujer Natalia trabajamos de entrenadores de atletismo en la escuela deportiva municipal de Kiev. Por cierto, ella era corredora de 400m con vallas, unas veces ganaba campeonatos de USSR de juvenil y juniors, y tenia récord de USSR de juniors.

Nosotros hemos preparado mas de 20 campeones de Ucrania. Aparte de esto ya hace 2 años entrenamos los corredores populares en el club que se llama Kiev Marathon Running Club (KMRC) (running.kiev.ua). Mas de 55 corredores de este club ya han hecho con éxito maratones en muchas países de todo el mundo! Esto nos da mucha satisfacción!

Yo siempre tenia solo enfoque natural al deporte, ningunos estimuladores! Logros deportivos es indice de buen estado de la salud. Salud - es lo mas importante! Siempre digo: no es la salud para el deporte, sino el deporte para la salud!

Creo que lo mas importante en running es relajación, movimientos máximo económicos, es decir mínimo valor energético de los movimientos. Y es obligatorio correr con mucho gusto, placer y disfrutar, porque hay que correr toda la vida! Hay que evitar entrenos monótonos. Me va muy a gusto running-turismo!

Muy contento que nuestra hija y alumna Inna ha encontrado su suerte en Cataluña (aquí se caso con un catalán Albert y tuvo hijo Alexandre). Estamos muy agradecidos a Salva Pou, Josep Molins, Andreu Ballbe, Josep Maria Antentas, Jose Antonio Prieto, Ramon Montllor y todos los demás por dar mucho apoyo a ella en etapa principal de su vida en Cataluña y ahora. También por su ayuda a mi en participación en las cursas tan chulas en Cataluña! Estoy grátamente sorprendido de alegría de vivir y amabilidad de los corredores y ciutadanes de Cataluña. Nosotros viajábamos por muchos países del mundo, pero solo aquí la Inna nos ha dicho que quería quedarse para vivir. Y eso es alta apreciación! Un saludo muy grande de los corredores de Kiev Maraton Running Club con los mejores deseos!!!

Agraim de tot cor a la Inna que ha traduit l'escrit del seu pare, i tot i sobretot que estem molt contents del la jornada que ens vau regalar i de conéxer de la seva pròpia mà els seus èxits esportius.

Gràcies

Torrebonica Mossenaire

Uns camins molt interessants són els que envolten la zona anomenada de Torrebonica.
Aquest nom ja ho diu tot; encara que els valors són subjectius de si la torre és bonica o no, per allò de què contra gustos no hi ha disputes i és que a no tothom li agrada el mateix.

En canvi, sembla que entrenar en grup s'està convertint en habitual a molts llocs del Vallès i al nostre, on d'una manera metòdica i duradora ens retrobem a la mateixa hora, per fer els mateixos quilòmetres tots els dissabtes i si ve gent: serà per alguna cosa.

Tornem sempre a insistir amb la importància de no aturar-se massa, i més ara que fa fred i anar amunt i avall a buscar el que en diem "la cua", i funciona prou bé.

Els progressius han estat sis i molts de vosaltres heu estat a tots, i almenys sabeu que en sou capaços. És també un petit test de la vostra evolució. N'hi ha que en fa un. N'hi ha que gaudeix veient a qui l'acompanya com va i torna i en definitiva, també és com un joc on et distreus.

Hem tocat baixades i pujades i sobretot la de l'hotel de la Mola, que es fa difícil, però que tots heu passat amb nota i segur que haurà servit per aconseguir què hores d'ara segur que estàs més fort: les contrarietats també ens enforteixen i sobretot les pujades.

Gràcies pel seguiment i suport del projecte de. "Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs"

Zona per on passarem i que ens alimenta tant la vista com el plaer de fer-ho tan ben acompanyats de tots els "mossenaires"

Sempre intentem anomenar a qui surt a la fotografia i dir alguna cosa, per què us aneu coneixent. De vegades encara ens cal més
temps. Un bon mossenaire el que tenim aquí, però no recordem nom

La Maribel, que ens va regalar fa unes setmanes un bell escrit i què ens assegura que gaudeix un munt de la trobada

Un primer pla de l'Alberto Zarzuela al costat de l'Óscar Ortiz

En Wester, de mossenaire, amb el CIsco, i seguit de taronja per en Juan i el Guille

en Juanjo al costat de José Luis, que avui ens regalarà i ens farà els honors de ser el nostre mossenaire d'honor

I ara cal un reconeixement als més ràpids, els del primer progressiu, Adrian, Xavi Gp i mossenaire nou

Per definició el "mossenaire" és el que va i bé i sempre espera. Aquesta successió d'imatges en son una prova.

I tal com hem vist, els camins de Torrebonica ara es veuen acolorits per tots vosaltres.

Aquest segon progressiu a les primeres posicions ha estat molt participatiu i de prova aquesta foto

L'Anna Cos ha anat a buscar la cua, i com que trigava, més amics han anat a la cua. Gairebé tothom: enhorabona per fer-ho

I aquí tenim la cua al complet, amb la nostra Anna Cos darrere d'en Xesco i d'una nova mossenaire, la Mercè que avui s'estrenava.

Primer terme d'en Totu, el nostre mossenaire del maresme

I el tercer progressiu amb els primers i veureu que als punts el guanya en Xavi Gp, què avui s'ha donat una bona tralla, com l'Adrian

I la nostra estimada cua, a un bell entorn, amb el fons de l'Hospital de Terrassa

Detall de qualitat; els primers ara van els darrers, clau de l'èxit de la trobada

I aquí després del quart progressiu, que ha sortit des de l'espant ocells fins aquest encreuament, que compartim amb ciclistes

Anem i tornem i aquí en Guille va de cara

Tots esperem: i l'Antentes que tampoc s'atura.

Laura de conversa amb en Juanjo de Terrassa, davant l'atenta mirada d'en Juanjo de Sabadell

En Xesco, content

José Luis, avui ens farà els honors de ser el nostre mossenaire, també espera

Nous Mossenaires. De blau, avui tenim en Bernat Sust, que l'hem vist molt fort, i al mig de la fotografia els nostres veterans,
en Casi i en Jordi

Unes quantes fotografia de prop, abans fem la de familia

La fotografia de familia, on al facebook se'ns acaben les etiquetes i que ens serveix per anar-nos coneixent mútuament, amb gent vinguda de molts llocs i als què a tots i cadascú de vosaltres agraïm la vostra predisposició a aquest tipus d'entrenament.

i el Mossenaire d'honor al costat de l'Igancio i el seu fantàtsic gos.

I el darrer progressiu de cara a la rotonda de la hípca

Lloc bonic on ens sentim observats

…i ignorats,

I els que hem donat canya, arribem als Plans de Can Canya. La cua amb els que van acaabar capdavanters i menció
especial per tots ells: Adrian, Xavi Gp, Alberto Zarzuela, Marta Campos, Guillermo i Carmelo Luque.

Quan tens a una persona, com en José Luís, què ve un dia i es presenta i veus que ja ha passat un any i què gairebé hi és sempre,
i a més ja has pogut compartir un munt d'entrenaments amb ell, saps que forma part del projecte i el fa millor. Quan el llegeixes a més et
sents orgullós de la qualitat humana que s'hi barreja entre vosaltres i només paraules d'agraïment a ell, què és un reflexa de molts de
nosaltres. Gràcies José Luis, i per molts anys!

Bueno pues aquí estoy, de Mossenhaire de la semana. Y sin saber mucho que decir.

pues empezaré por presentarme:

Me llamo Jose Luis Coca, tengo 33 años y soy de Sabadell.

-Pues bien,mi andadura en este deporte comenzó precisamente aquí, con vosotros,los Mossenhaires.
La verdad no fue uno de mis mejores días y no por culpa vuestra que sois la caña !!!!..Fue por mí y explico porque: Fran Frutos fue quien me habló de los Mossenhaires y me lo vendió tan bien que sin dudarlo en enero del 2013 aproximadamente vine por primera vez....con mis 115kg y sin haber hecho deporte desde hace tiempo por ello el motivo de pasar un mal día, me vi muy mal ,asfixiado, torpe y sin poder seguir el ritmo,llegue el último y caminando.Ese día decidí no volver más hasta que no estuviera preparado, la verdad que daba pereza esto de correr y tener que parar cada 10 mints,porque no podía más. Pero mira por donde llegó el día clave para mí en todo esto. 12 de marzo 2013 mi cumple!!!!!!....ese día me propuse un reto , bueno en verdad fueron 3 retos,hacer dieta,dejar de fumar y empezar a correr.La verdad no os voy a engañar, fue durísimo,mucho sacrificio pero poco a pico noté los resultados. ...para mayo volví a Mossenhoms y..... sorpresa!!!!!...aguantaba el ritmo y no me asfixiaba!!!!...desde entonces no fallo ni un sábado.
-Pues ya veis que esto de correr para mí empezó aquí,hace justamente un año y cada vez lo disfruto más,pues ya he hecho varias cursas de 10 km y está al caer mi primera media maratón de Terrassa. - Pues bien,ahora puedo decir orgulloso que aquí estoy,con 30 kg menos sin fumar y disfrutando cada día más de este deporte. Ya que Pep me da el honor de ser Mossenhaire de la semana,aprovecho para agradecer en primer lugar a mí mujer por su gran apoyo en todo este proceso,agradecer a Fran Frutos por presentarme a esta familia,agradecer también a mí hermano Emilio Coca y a mí amigo Richard González por acompañarme en cada entreno y sacrificar sus entrenos por ir a mí ritmo y darme ánimos para ir mejorando. Gracias a Pep Moliner y a todos vosotros por dejarme formar parte de este gran grupo de gente majisima:
Los Mossenhaires!!! .Carai!!! Cuando he empezado a escribir esto no sabía que poner. ..y ahora seguro que me dejo cosas....pero bueno ya no doy más la tabarra. ...así qué un saludo a tod@s!!!