I plovent també correm

Allò de què quan plou el mossenaire no es mou i si neva, no es lleva:  aquí no ho apliquem. Mentre ens dirigíem al camp base, queia un bon ruixat  i ens feia dubtar de s'hi seríem pocs o s'hi seríem molts. Dons sorpresos:  una àmplia colla amb ganes de córrer, com és costum.

Pugem cap a la font de Can Roure, tot travessant Matadepera i en tot  moment una pluja a moments abundant i d'altres, inclús agradable.

Els colors de les fulles groguenques i l'olor de terra mullada i anar sempre acompanyat ens fa afirmar que de nou val la pena sortir de casa, inclús amb un temps que no hi convida i fer al voltant de deu quilòmetres on predomina el bon rotlle i la conversa i les ganes d'entrenar junts. Gràcies per venir i fer possible el projecte un dissabte més a les 08:00 del matí.

I tothom força valent, i la Carme, la Transi, Maria José i Antonio a mullar-se un xic Transi Maria José i prop amb gorra l'Arranz José Manuel i un amic què deixa per uns dies la bicicleta per córrer al nostre costat I tanca el grup en Yuma, protagonista d'excepció de la setmana passada I al final hem trobat un modern mitjà de transport dels passats segues. Bé, el que queda del carro del Manolo Escobar Amb cara de circumstàncies, ben xops i al costat del carro La Isabel a l'última moda del moment, en Wester ben il·luminat i en Pedro, discret i sempre present. Un luxe Sembla que tot i la pluja que no ens va deixar, fem tots molt bona cara Carme, que l'hem vist amb molt bona forma

Cisco i Gemma, matrimoni inseparable

En Josep Maria sortejant la tanca encadenada

Isabel i Pepe, vestits per l'ocasió Toni i Carme, ben xops, però contents

Maria José, en un estat de forma excepcional I la Isabel amb un bon impermeable, per no mullar-se massa. Diguin el què diguin, un bon invent per no mullar-se i què molts també fem servir quan cal.

José Luis, un gran senderista muntanyer

Toni Arranz, Juanjo, Yuma, i per allà bé el el vestit fet a mida sense cap.

Pedro, que passa, com tots nosaltres, per camins molls i envoltat d'arbres amb una fulla preciosa

I a la font de Can Roure...

La segona foto i continuem xops i contents

Transi, Carme, Antonio i Maria José Josep Maria Antentes, amb un fons de l'ermita de Sant Joan, que sempre ens agrada visitar, pels seus voltants, i que sabem que té almenys 1000 anys

Antentes, Enrique-Nilo i Pedro, amb l'Ermita de Sant Joan Gemma

i ara fem la recta pel costat de Can Roure Maria José reagrupant-se davant la masia de Can Torrella, ara reconvertida en Restaurant

La passera de Matadepera, que uneix el centre d'aquesta localitat amb les escoles

Wester, Jose Luis i Hassan

Isabel Vergara, amb la capa ja plegada

Maria José, Transi i Antonio, per la passera i veient com baixa l'aigua per la riera, de forma quasi excepcional, només quan plou i aquest cap de setmana a plogut un munt.

I en José Crespillo, pacient, acompanyant sempre a la seva muller i a les amistats, que pel seu compte també ha fet una bona caminada d'una hora, fent coincidir l'arribada amb tots nosaltres. Avui s'ha desmostrat que de vegades ni el mal temps ens fa aturar dels nostres propòsits i és més fort el retrobar-se amb persones amb les que t'hi trobes degust, tot i ploure. No convidava ni molt menys a córrer, però quan acabes i més amb tots vosaltres, et sentsprofundament satisfet. Per molts anys i pau i què duri.

 

vols el teu banner?

Yuma: el can mossenaire

Ha nascut fa poc, a l'estiu, és d'Osca, d'una camada del germà d'en Juanjo i l'haguéssiu vist córrer aquest darrer dissabte al mig nostre, com si res. Fent cas a tot d'en Juanjo, què amb ho bonàs que és com persona, el gos tindrà un bon caràcter i se'l veu que serà un gran amic per a ell i la seva família i per què no, dels mossenaires. Ha anat com si res, i quan travessàvem llocs on calia vigilar: vigilava. Ja es va acostumant a fer esport de petit, i ja es sap que el que es comença de jove, marcarà la seva vida. A Can Mossenaire, molts amics duen els seus gossos i ja és un clàssic entrenar amb ells i és dels grups que ens coneixem en què la modalitat ens fa pensar que un dia els hi haurem de dedicar un entrenament, com avui també hem començat aquestes línies amb en Yuma, que a més és un mot que te un significat i que en Juanjo ens explicava: fill del "Jefe Azteca". Yuma, el dia que deixa una família, la seva mare i els seus germans per anar amb un altre: la d'en Juanjo Un dia en el qual molts de vosaltres que formeu part de molts altres clubs, grups i entorns, ens feu gran el projecte d'entrenar plegats i que des d'aquí ús agraírem un per un que això sigui possible. Estretir relacions i si pot ser millorar-les amb l'ajut de l'esport pel camp i un ens uneix aquesta passió i qualsevol dèria pot passar desapercebuda. Em deia un amic, l'Àlex, que a més s'ha pogut provar al costat de grans atletes com en Diego i en Pasqual, fent un final amb força i que serveix per què tothom es senti realitzat en fer un entrenament històric: un mes però que a hores d'ara ja és passat. El nostre flamant Mossenaire d'honor i que ha acceptat aquesta petició i al qui li agraïm tots plegats, poder conèixer un dels nostres amics, que cada setmana ens fa costat, en Quim Gaya. Quim, al costat d'en Paco i esperant el moment de sortir plegats. En David i la Gemma, que no s'obliden d'anar venint al seu racó Mossenaire. Merci En Joan, que també fa una bona tasca engrescant a gent a córrer amb ell i que fa molt, i molt bé, al costat d'en Josep Jiménez, que ve corrent de casa. En Joan Rodamilans, ja ve cada setmana: la cosa va bé. Pare i fill, de nou entrenant un al costat de l'altra, l' EDU i en VICTOR : un luxe I comencem els nostres 10 qms., amb la Magda i la Nerea al capdavant Alex, Javier, Agustinjr, Cisco(Egaramossenaires), i Josep (SupeRunners d'Egara), grups amb molt bones vibracions Juan i Enrique-Nilo Lluis Carlos Diego, Pascual Pepe Sebastian Morales  Les Carmelites no se si van descalces, el que si sabem que nosaltres anem tots calzats amb bones sabatilles per córrer. I el nostre Mossenaire d'honor, en Quim, al costat de tres grans campions: Diego, Pascual i Sandra I la Maria José, de groc, que la setmana passada va ser la nostra honorífica mossenaire al costat de la Transi i l'Antonio Amunt i avall i esquivant-nos, Yuma fent els seus deu quilòmetres d'avui Fent el moviment del Cigne, la Karen En Lluís i Manel, sortejant la cadena de l'àrea d'estudi mediambiental Com també fa en Carmelo Veus com nosaltres no anem descalces com les Carmelites. Diferents models de sabatilla, Salomon, Asics, Nike: qui diu que no ens els gastem per córrer i és que amb xancletes no seria el mateix. Hi ha com la Contxita, que lluu gorra italiana Moment fangós, i fent cua: Anna, Carme, Ana, Gemma, Núria, Laura Sandra l'agafem amb els ulls clucs Els capdavanters dels progressius han estat: Francisco Javier, Agustinjr, Carlos, Karen, Gilberto, Enrique-Nilo i Paco. El primer, pro: en Gilberto I per homologar la posició: cap a la cua I ara ve la cua: la tenim aquí I el progressiu en baixada: de nou el lider: Gilberto. Carlos, Josep, Gilberto i Paco Yuna necessita saber: què faig!! En Jose i en Sebas. Avui, i per tercera setmana en Jose ho ha aconseguit: tot l'entrenament seguit Amb mossenaires nous, com l'Oriol al mig i al costat de la Magda, El noi de l'esquerra; no tenim encara el registre. Victor, eufòric, al costat d'en José Luis I quan acabem la pujada arribem a: Sabadell; l'altre capital Progressiu al bosc de Can Deu a tota pastilla i l'Àlex al davant de tot. En Gilberto, avui guanyador per punts. David i Gemma Maria José i Núria En Quim La Karen I en el darrer progressiu junts, en Gilberto davant Moment que coneixem als nous mossenaires, com la Cinta... … i l'Oriol, que ha quedat tot extranyat de la rebuda i quan es dona a conèixer a en Quim i que és proclamat Mossenaire d'honor La familia es manté unida i creix i setmana rere setmana fem un nou capítol del nostre particular conte. i em en Juanjo, Karen i Carme, cap a Mossèn Homs des de Sant Julià I uns quants que hem volgut estar al costat del Quim en el dia que l'entrenament és tot seu . El Yuma te sed: que begui, com ho fem nosaltres cada setmana a la font de les Canyes: Paco Utrera, el de la gorra, Víctor Martin, Eduard Martin i Juanjo Fernández: ahhh !!! i Yuma     Silenciós, amable, sempre present, fort, constant i avui el coneixem tots una mica, com jo mateix. Mentre tornàvem m'explicava com el seu fill li encanta veure al seu pare a córrer i quan el veu a les fotografies s'hi fixa i segur que és per ell tot un ídol i sap que tots són amics seus: tant els corredors com els ciclistes i així des d'aquí li diem tant a la Laia com a en Pau, que si: que és veritat i que els estem esperant que vinguin a córrer aviat. Per molts anys, Quim i gràcies  
Hola. 

Em dic Quim Gaya i tinc 40 anys. Estic casat i tinc 2 fills: la Laia de 10 anys i el Pau de 6. La veritat és que em va agafar de sorpresa que el Pep m'oferís ser "Mossenaire d'Honor", però a la vegada també em va fer molta il·lusió. 

 Tot sovint els ensenyo als meus fills la foto de família dels Mossenaires de cada dissabte, i al·lucinen de què anem a córrer tanta gent. Segur que estaran orgullosos de què aquesta setmana jo en sigui el protagonista. 
Només fa un parell d'anys que corro, i fa cosa d'un any em vaig afegir al fenomen dels Mossenaires, que són els únics capaços de fer-me matinar en dissabte... 

 De fet no m'havia agradat mai córrer, i vaig començar per provar, molt motivat per trencar amb la vida sedentària entre setmana, però sense massa convenciment de la meva constància. 

 El primer dia va ser decebedor, i el segon també, però en qüestió de pocs mesos, ja estava enganxat a aquest esport... Ara em pregunto per què no vaig començar abans! 

 Compagino el córrer amb la bicicleta de muntanya. I cada vegada que el meu fill petit veu un ciclista a o un corredor em diu: "Mira papa, un amic teu". I de fet és així. Ara ells també estan començant a córrer; a veure quin dia estan a punt per venir amb els Mossenaires! 

 Una abraçada. 
Quim.    

vols el teu banner?